... transition towns...

...

Un segon efecte és la certesa de que els bancs centrals i els grans organismes de control monetari i financer, amb aparença d’organismes independents, obeeixen uns impulsos perfectament identificables i al servei de les grans finances; això queda clar en les declaracions de disculpa per la crisi del Banc Mundial o del cap del Tresor dels USA. La única certesa dels economistes és que en el sistema actual els grossos han de fer beneficis, molts beneficis... els altres aspectes resulten secundaris.

El mercat?, es pot organitzar artificiosament, veiem l’exemple del sector immobiliari en el que ara resulta que sobren més d’un milió d’habitatges nous, i sense contar els milions d’habitatges d’ocasió i per rehabilitar, alguns milions més. I això no vol dir, ja ho sabeu, que els preus baixin o que sigui més fàcil trobar habitatge per qui el necessita de veritat.

Parlem de coses serioses: la crisi financera només pot ser entesa amb sentit de l’humor: és una presa de pèl monumental!. Com també ho és el tractament que li estan donant els governs de tot el món, els mitjans de comunicació i , no n’escapem tampoc, les opinions públiques. Ens quedem a la superfície del problema.

Un dels seus efectes immediats és la caiguda del consum i tot seguit de l’ocupació. En primer lloc, i com és previsible, l’automoció. I ara seré políticament incorrecte, hi ha manifestacions reclamant al govern de torn que mantingui els llocs de treball en un sector que ha de ser radicalment reestructurat; des del punt de vista ambiental hauria de ser reconvertit i quan abans millor. I ja se que representa un percentatge significatiu de l’ocupació, però sembla molt trist voler mantenir un mort en vida que a més perjudica la majoria i allunya les solucions de fons. I tan me fa que això pugui ser mal entès, hem de mirar en perspectiva i rigor. Resulta paradoxal i indicatiu que als sindicats els sembli poc engrescador el cotxe elèctric de la Nissan com a possible alternativa; si no hi ha percepció de canvi de paradigma és fàcil seguir caminant obstinadament fins a caure a l'abisme.

I és que la crisi de veritat, la que tot just comença a donar indicis, la que no tindrà mesures màgiques de cap consell de ministres o cimera mundial, és la dels recursos naturals i el clima. La crisi ambiental si que ens ha de preocupar de veritat. Aliments, energia, aigua i matèries primeres, estretament relacionats entre ells i sucats i engreixats pel petroli.

Tan se val si el ‘Peak Oil’ fos el 2005 o encara estigui per arribar; és inqüestionable que la corba dels increments de consum actuals es creua amb la corba de l’increment de les extraccions i dels nous jaciments. La baixada de preu actual sembla indicar que les pujades de mesos enrera eren especulatives i encara es disposa de reserves que han fet baixar el preu en el moment que el consum afluixa. Però amb els increments acumulatius de consum mundial, països emergents encapçalats per Xina i Índia, l’esgotament serà més ràpid i abans del que volem veure.

Seria intel·ligent imaginar i preparar la era post-petroli, projectar el nostre futur sabent que el petroli no té substitut, i a més ha desencadenat un canvi en el sistema atmosfèric que ens toca a tots, i sobretot als que vinguin després de nosaltres.

I això és el que intenten els ‘Transition Towns’. Es tracta d’un moviment nascut a Anglaterra fa dos anys i que es vincula també amb la teoria del decreixement i amb elements relacionats amb l’ ’Slow Food’.
Diuen coses com que:
1.- La vida amb menys energia és inevitable i val més planificar que ser sorpresos.
2.- Hem perdut la capacitat de resistir el xocs energètics.
3.- Hem d’actuar per nosaltres mateixos i hem d’actuar ara.
4.- Desfermant l’enginy col,lectiu de la comunitat podem dissenyar maneres de viure que son més enriquidores, satisfactòries i connectades que les actuals.
http://transitiontowns.org/TransitionNetwork/TransitionPrimer


Una de les seves característiques principals és que actua a nivell local i compta amb tots els veïns de les localitats que s’hi apunten, és a dir no té vocació d’alternatiu o marginal, o és inclusiu o no pot ser.
Una altra és que... hi ha feina per tothom!.

carles trenfutur@gmail.com