Riscs de la contaminació electromagnètica a casa nostra

Fa uns dies veïns propers a l’edifici de telefònica, prop de la Plaça Catalunya d’Olot, van queixar-se de molèsties en la seva salut a causa de les emissions d’una antena de telefonia mòbil. L’Ajuntament d’Olot argumenta que els nivells de radiació d’aquesta mena d’antenes es situen dins la llei, si be alguns estudis consideren que aquesta normativa és extremadament permissiva, i que pot comportar riscos associats a la salut

També hi ha riscos amb els camps electromagnètics que es generen al voltant de les línies elèctriques –especialment les d’alta tensió-, o els grans transformadors; la legislació espanyola permet un nivell de radiació que està per sota de les recomanacions de l’OMS (Organització Mundial de la Salut), però com hem dit, hi ha forces autors i estudis que qüestionen els nivells de seguretat de l’OMS, i en situen llindars molt més baixos. A Olot la línia elèctrica que passa pel Morrot de 132 KV és potser la que més risc comporta per a la població, donat que passa molt pròxima a alguns habitatges, i pel damunt d’un parc infantil públic. I si be els nivells de radiació estan molt per sota del que la normativa vigent marca com a límit, si que es situen per sobre de les normes d’altres països.

Fora bo que, seguint el principi de precaució, els nivells permesos es rebaixessin notablement, seguint l’exemple de Itàlia, Suècia, Suïssa, Luxemburg i les Regions de Salzburg (Àustria) o Brussel•les (Bèlgica), on la normativa és molt més estricta que la que recomana l’OMS (on, per cert, hi ha hagut alguns alts càrrecs sota sospita de connivència amb la industria de les telecomunicacions). Actualment a l'estat espanyol la comunitat de Castella - La Manxa és la que té una legislació més restrictiva en telefonia mòbil, tenint fins i tot nivells de protecció especials en zones sensibles (escoles, hospitals,...).

Com dèiem, està comprovat l'increment de risc a llarg termini sobre la salut humana dels camps electromagnètics de certa intensitat, amb casos de leucèmia infantil per a camps magnètics (principalment línies d'alta tensió, transformadors, etc) i tumors cerebrals en cas d'ús intensiu de telefonia mòbil al cap d'uns 10 anys. En un altre nivell però no per això menys preocupant, trastorns com insomni, mal de cap, símptomes d’esgotament, etc... es poden relacionar amb l'exposició a camps magnètics i a radiacions procedents d’antenes de telefonia mòbil, segons alguns estudis epidemiològics. També és cert que hi ha persones que semblen molt més sensibles a aquesta mena de contaminació: aquest fenomen es coneix com a hipersensibilitat electromagnètica, reconeguda oficialment a Suècia on afecta un 3% de la població. D’altra banda les dones embarassades, els nens i adolescents, la gent gran o les persones amb determinats problemes de salut serien els col•lectius amb un risc potencial més alt.

Les fonts de radiació a les que estem exposats son moltes, i creiem que cal conèixer-les per tal de disminuir-ne, en la mida que podem, la seva possible influència sobre la nostra salut. A continuació fem un petit llistat.

Ordinadors i televisors. Les “antigues” pantalles de raigs catòdics -per entendre’ns, les que no son planes-, tenen un nivell de radiació més alt. Però tan si és plana com no, sempre cal mantenir la màxima distància possible (si pot ser 1 metre o més) i mirar de reduir el temps que passem davant seu o, si més no, fer descansos sovintejats i perllongats.

Telèfons mòbil. Tenir el mòbil sempre engegat i damunt del cos ens envia durant tot el dia un nivell de radiació amb conseqüències si més no, impredictibles. El mateix podem dir si hi parlem sovint amb l’oïda enganxada a l’aparell; en aquest cas l’òrgan més sensible que rep la radiació és el nostre propi cervell (alguns dels estudis més complerts de les causes d’alguns tumors cerebrals hi relacionen directament l’ús del mòbil). Tanmateix, quan anem en cotxe, autobús o en tren, el mòbil genera més potència per tal de compensar la disminució del senyal que arriba de les antenes i, d’altra banda, l’estructura metàl•lica d’aquests vehicles deixa captiva una part de la radiació que el nostre aparell emet –i els de tota la gent al nostre voltant que el mantingui engegat-. Renunciar al mòbil?... potser si, però si no voleu, com a mínim, podeu disminuir-ne el risc activant la vostra bústia de veu per tal d’evitar tenir-lo engegat tot el dia, usant auriculars (n’hi ha de baixa radiació d’última generació amb cablejat d’aire –no de coure-), o be usant l’altaveu i distanciant l’aparell o també fent un us més intel•ligent dels missatges de text...

Telèfons inalambrics. Aquests aparells anomenats també DEC, emeten força radiació i ho fan constantment tret que siguin models ECO-DEC, que només ho fan en el moment de rebre o realitzar una trucada.

Dormir. Segurament sabreu que és molt desaconsellable dormir amb un ràdio-despertador a prop, però això podem estendre-ho a qualsevol aparell elèctric i, per descomptat, al mòbil. El cablejat elèctric, encara que estigui encastat dins la paret, tampoc hauria d’estar a prop del capçal del llit.

A tall de conclusió
Del problema de les radiacions dels aparells que “conviuen” amb nosaltres se’n desprèn també el fet dels nens que passen moltes hores davant el televisor, o jugant o estudiant amb l’ordinador, o amb altres aparells de jocs electrònics, o amb els mòbils. Tot això és també un “estil de vida” al que els estem habituant, un mon virtual que no és inofensiu i que te bastant a veure amb la disminució del seu nivell d’atenció i centrament
Prendre mesures per disminuir la influència dels camps electromagnètics en el nostre cos també vol dir estar una mica menys “connectats”: nosaltres i qui ens envolten ho agrairan, i segurament viurem amb més calma, que al capdavall vol dir, amb més salut.

Podeu trobar més informació a www.gea-es.org

David Gimeno