EL PLA ESPECIAL DE L’ALTA GARROTXA:

EL PLA ESPECIAL DE L’ALTA GARROTXA:
Què és un Pla Especial?
És una figura i instrument per la protecció i ordenació dels espais naturals protegits a casa nostra (Llei 12/1985, d’espais naturals)
Aquesta mena de document vol establir les pautes per la conservació i restauració del patrimoni natural així com regular i ordenar els diferents usos. El Pla es composa de diferents documents i poden haver-hi variants en funció de les característiques de l’espai o el moment en que s’hagi dut a terme la seva elaboració. En definitiva, un Pla Especial contempla la pràctica totalitat de temes que intervenen en la gestió de l'EIN: camins i accessos, usos de les finques, infraestructures, ramaderia i agricultura, política forestal, habitabilitat, protecció de la fauna i flora, turisme i pràctica esportiva, patrimoni arquitectònic i cultural i un llarg etcètera.
Antecedents
El Pla Especial de l’Alta Garrotxa és una reclamació històrica de moltes entitats i persones vinculades aquest espai natural protegit. Malauradament els incompliments de promeses han estat nombrosos tal i com es posa de relleu fent una petita repassada als antecedents que existeixen al respecte. Només a tall de recordatori cal remarcar les següents referències (Vila i Sala, 2001) que s’han intentat actualitzar fins el present:
1981 – Amb el suport de la Direcció General d’Urbanisme, la Mancomunitat Intermunicipal de la Garrotxa encarrega l’elaboració dels estudi de base per a la redacció d’un pla especial de protecció de l’Alta Garrotxa. Els estudis es duen a terme, però el pla especial no s’arriba elaborar mai.
1988 - La Institució Catalana d’Història Natural en la segona versió del Llibre Blanc de la gestió de la natura als Països Catalans reclama per l’Alta Garrotxa l’elaboració del Pla Especial de Protecció i l’aplicació d’alguna figura de protecció com a garanties necessàries per la conservació dels seus valors.

1989 - Es presenta una proposició no de llei al Parlament de Catalunya reclamant la redacció d’un Pla Específic per l’Alta Garrotxa. A més es presenten diferents preguntes parlamentàries sobre l’estat del Pla Especial de l’Alta Garrotxa i la situació de la Vall d’Hortmoier. El Servei d’Acció Comarcal de la Direcció General de Planificació i Acció Territorial inicia la redacció del Pla Específic de l’Alta Garrotxa fruit de la Resolució 75/111 del Parlament de Catalunya amb la voluntat de consolidar l’assentament humà, dinamitzar econòmicament l’àrea i preservar els valors ecològics i paisatgístics d'aquest espai protegit.

1993 - 1 de juliol. El Consell de Protecció de la Natura, màxim òrgan assessor en temes ambientals del govern de la Generalitat, formula una moció que planteja la urgència de redactar unes Normes Especials de protecció de l’Alta Garrotxa. 20 de setembre. El Departament de Medi Ambient encarrega la redacció dels estudis de base del Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’Alta Garrotxa. Desembre. El Parlament de Catalunya aprova una resolució perquè es formulin amb urgència les Normes Especials de Protecció de l’Alta Garrotxa.

1994 – 26 de maig. El Departament de Medi Ambient aprova inicialment unes Normes Especials de protecció de l’Alta Garrotxa. El Consell de Protecció de la Natura emet el seu dictamen on proposa diverses esmenes i millores que van ser parcialment acceptades.

1995 - 15 de gener. Una resolució del Govern de la Generalitat aprova les Normes Especials de protecció del medi natural i el paisatge de l’Alta Garrotxa.

1996 – Cristòfol Jordà. Director General de Patrimoni Natural es compromet a tenir enllestit en un termini breu el Pla Especial de l’Alta Garrotxa.

1998 - Desembre. Es presenta el manifest Alta Garrotxa: Pla Especial Ja! signat per 23 persones vinculades al món de la cultura, l’ecologisme i la política que tornen a demanar l’elaboració i l'aprovació d'un Pla Especial de Protecció per a l’Alta Garrotxa.

2003 – El Consorci de l’Alta Garrotxa encarrega el document anomenat: Actualització dels estudis de base i diagnosi de l’espai d’interès natural de l’Alta Garrotxa.

2005 – Ramon Luque, Director General de Medi Natural en una reunió amb el Consorci de l’Alta Garrotxa i entitats es compromet a tenir enllestit el Pla Especial en el termini aprox. d’un any.

2008 – El DMAH es torna a comprometre a elaborar en breu el Pla Especial de l’Alta Garrotxa.

L’exemple del Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa PNZVG
A més d’unes Disposicions Comunes, el Pla Especial del PNZVG es composa d’unes Normes Generals d’Ordenació amb apartats com: Règim del sòl. Regulació d’usos i activitats. Normes generals de construcció i edificació. Disposicions generals de protecció dels sistemes naturals i del paisatge.
D’altra banda hi ha altres documents d’ordenació específica i sectorial que parlen d’Unitats visuals, zonificació, Usos públics, Ordenació dels recursos naturals, Xarxa viària, serveis tècnics i altres infraestructures. Compta també amb una Junta de Protecció i d’un Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) que estableix les actuacions a desenvolupar en el termini de cinc anys de cara a assolir els objectiu plantejats pel Pla Especial
També poden haver-hi plans, normes i programes específics. Per tractar amb més detall algun àmbit territorial concret o alguna problemàtica específica (per exemple, a l’Alta Garrotxa es podria establir un pla específic per la Vall de Sant Aniol donades les seves problemàtiques vinculades a la freqüentació).

Així mateix cada any cal l’aprovació d’un Programa Anual d’Actuació.


Procediment legal d’aprovació d’un Pla Especial
- Elaboració dels Estudis de Base (ja elaborats i actualitzats en el cas de l’Alta Garrotxa)
- Elaboració del Pla Especial: Els pot elaborar directament la Direcció General de Medi Natural del DMAH, i més concretament el Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural. O també pot encarregar-lo, sota la seva supervisió, a partir d’un concurs públic extern.
- Aprovació inicial del Pla.
- Exposició pública.
- Resolució d’al•legacions i aprovació provisional del Pla.
- Aprovació definitiva generalment per part del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya (Decret). També existeix la possibilitat que el Pla Especial sigui aprovat pel Parlament en aquest cas tindria rang de Llei i en algun cas s’ha fet per intentar buscar un major consens polític (ex. Cap de Creus) i dotar-lo normativa d’un rang superior.