LA UNIVERSITAT PORTA D’ENTRADA DE LES MULTINACIONALS TRANSGÈNIQUES
El recent impuls del Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), més conegut com a Procés de Bolonya, és un pas més de la privatització de la universitat i significa un augment del pes de l’empresa privada en el finançament de les universitats.
Justament, per aquest motiu denunciem que la manca de finançament públic de les universitats, l’augment del control privat que això suposa i el conseqüent ànim de lucre del sector privat són una garantia que faciliten l’entrada a la universitat pública de les empreses biotecnològiques vinculades als OGM. L’interès d’aquestes empreses per intervenir a la universitat pública està relacionat amb la intenció d’abaratir costos de les enormes despeses que té aquesta investigació. Uns costos que correran a càrrec de les arques públiques, però uns beneficis que no seran compartits.
Mentre, les empreses biotecnològiques reben el suport de l’estat, les iniciatives ciutadanes no són escoltades, ni tingudes en compte. Les més de 100.000 signatures ciutadanes recollides al Principat que reclamaven, entre altres aspectes, la investigació dels efectes dels OGM sobre la salut, el medi i l’agricultura han de fer reflexionar als polítics responsables dels departaments d’universitats del nostre país i més quan governs com l’austríac publica informes desfavorables sobre els efectes en la salut dels OGM.
En cap universitat dels Països Catalans hi ha a hores d’ara un facultat o departament d’agroecologia, una aposta necessària per evitar la dependència d’agroquímics derivats del petroli i per una millora substanciosa del medi i de la salut ciutadana, justament quan més necessitem que el nostre aliment sigui el nostre medicament, per les retallades en la sanitat pública i quan apareix una nova crisi alimentària, la de les dioxines del porc i vedella a Irlanda.
Per tot això, Som Lo Que Sembrem demana una democratització de la universitat, més poder de decisió per la ciutadania i menys privatització. Per la qual cosa dona suport a les protestes dels estudiants europeus i, per proximitat, als dels Països Catalans.
dissabte, 27 de desembre del 2008
... transition towns...
...
Un segon efecte és la certesa de que els bancs centrals i els grans organismes de control monetari i financer, amb aparença d’organismes independents, obeeixen uns impulsos perfectament identificables i al servei de les grans finances; això queda clar en les declaracions de disculpa per la crisi del Banc Mundial o del cap del Tresor dels USA. La única certesa dels economistes és que en el sistema actual els grossos han de fer beneficis, molts beneficis... els altres aspectes resulten secundaris.
El mercat?, es pot organitzar artificiosament, veiem l’exemple del sector immobiliari en el que ara resulta que sobren més d’un milió d’habitatges nous, i sense contar els milions d’habitatges d’ocasió i per rehabilitar, alguns milions més. I això no vol dir, ja ho sabeu, que els preus baixin o que sigui més fàcil trobar habitatge per qui el necessita de veritat.
Parlem de coses serioses: la crisi financera només pot ser entesa amb sentit de l’humor: és una presa de pèl monumental!. Com també ho és el tractament que li estan donant els governs de tot el món, els mitjans de comunicació i , no n’escapem tampoc, les opinions públiques. Ens quedem a la superfície del problema.
Un dels seus efectes immediats és la caiguda del consum i tot seguit de l’ocupació. En primer lloc, i com és previsible, l’automoció. I ara seré políticament incorrecte, hi ha manifestacions reclamant al govern de torn que mantingui els llocs de treball en un sector que ha de ser radicalment reestructurat; des del punt de vista ambiental hauria de ser reconvertit i quan abans millor. I ja se que representa un percentatge significatiu de l’ocupació, però sembla molt trist voler mantenir un mort en vida que a més perjudica la majoria i allunya les solucions de fons. I tan me fa que això pugui ser mal entès, hem de mirar en perspectiva i rigor. Resulta paradoxal i indicatiu que als sindicats els sembli poc engrescador el cotxe elèctric de la Nissan com a possible alternativa; si no hi ha percepció de canvi de paradigma és fàcil seguir caminant obstinadament fins a caure a l'abisme.
I és que la crisi de veritat, la que tot just comença a donar indicis, la que no tindrà mesures màgiques de cap consell de ministres o cimera mundial, és la dels recursos naturals i el clima. La crisi ambiental si que ens ha de preocupar de veritat. Aliments, energia, aigua i matèries primeres, estretament relacionats entre ells i sucats i engreixats pel petroli.
Tan se val si el ‘Peak Oil’ fos el 2005 o encara estigui per arribar; és inqüestionable que la corba dels increments de consum actuals es creua amb la corba de l’increment de les extraccions i dels nous jaciments. La baixada de preu actual sembla indicar que les pujades de mesos enrera eren especulatives i encara es disposa de reserves que han fet baixar el preu en el moment que el consum afluixa. Però amb els increments acumulatius de consum mundial, països emergents encapçalats per Xina i Índia, l’esgotament serà més ràpid i abans del que volem veure.
Seria intel·ligent imaginar i preparar la era post-petroli, projectar el nostre futur sabent que el petroli no té substitut, i a més ha desencadenat un canvi en el sistema atmosfèric que ens toca a tots, i sobretot als que vinguin després de nosaltres.
I això és el que intenten els ‘Transition Towns’. Es tracta d’un moviment nascut a Anglaterra fa dos anys i que es vincula també amb la teoria del decreixement i amb elements relacionats amb l’ ’Slow Food’.
Diuen coses com que:
1.- La vida amb menys energia és inevitable i val més planificar que ser sorpresos.
2.- Hem perdut la capacitat de resistir el xocs energètics.
3.- Hem d’actuar per nosaltres mateixos i hem d’actuar ara.
4.- Desfermant l’enginy col,lectiu de la comunitat podem dissenyar maneres de viure que son més enriquidores, satisfactòries i connectades que les actuals.
http://transitiontowns.org/TransitionNetwork/TransitionPrimer
Una de les seves característiques principals és que actua a nivell local i compta amb tots els veïns de les localitats que s’hi apunten, és a dir no té vocació d’alternatiu o marginal, o és inclusiu o no pot ser.
Una altra és que... hi ha feina per tothom!.
carles trenfutur@gmail.com
Un segon efecte és la certesa de que els bancs centrals i els grans organismes de control monetari i financer, amb aparença d’organismes independents, obeeixen uns impulsos perfectament identificables i al servei de les grans finances; això queda clar en les declaracions de disculpa per la crisi del Banc Mundial o del cap del Tresor dels USA. La única certesa dels economistes és que en el sistema actual els grossos han de fer beneficis, molts beneficis... els altres aspectes resulten secundaris.
El mercat?, es pot organitzar artificiosament, veiem l’exemple del sector immobiliari en el que ara resulta que sobren més d’un milió d’habitatges nous, i sense contar els milions d’habitatges d’ocasió i per rehabilitar, alguns milions més. I això no vol dir, ja ho sabeu, que els preus baixin o que sigui més fàcil trobar habitatge per qui el necessita de veritat.
Parlem de coses serioses: la crisi financera només pot ser entesa amb sentit de l’humor: és una presa de pèl monumental!. Com també ho és el tractament que li estan donant els governs de tot el món, els mitjans de comunicació i , no n’escapem tampoc, les opinions públiques. Ens quedem a la superfície del problema.
Un dels seus efectes immediats és la caiguda del consum i tot seguit de l’ocupació. En primer lloc, i com és previsible, l’automoció. I ara seré políticament incorrecte, hi ha manifestacions reclamant al govern de torn que mantingui els llocs de treball en un sector que ha de ser radicalment reestructurat; des del punt de vista ambiental hauria de ser reconvertit i quan abans millor. I ja se que representa un percentatge significatiu de l’ocupació, però sembla molt trist voler mantenir un mort en vida que a més perjudica la majoria i allunya les solucions de fons. I tan me fa que això pugui ser mal entès, hem de mirar en perspectiva i rigor. Resulta paradoxal i indicatiu que als sindicats els sembli poc engrescador el cotxe elèctric de la Nissan com a possible alternativa; si no hi ha percepció de canvi de paradigma és fàcil seguir caminant obstinadament fins a caure a l'abisme.
I és que la crisi de veritat, la que tot just comença a donar indicis, la que no tindrà mesures màgiques de cap consell de ministres o cimera mundial, és la dels recursos naturals i el clima. La crisi ambiental si que ens ha de preocupar de veritat. Aliments, energia, aigua i matèries primeres, estretament relacionats entre ells i sucats i engreixats pel petroli.
Tan se val si el ‘Peak Oil’ fos el 2005 o encara estigui per arribar; és inqüestionable que la corba dels increments de consum actuals es creua amb la corba de l’increment de les extraccions i dels nous jaciments. La baixada de preu actual sembla indicar que les pujades de mesos enrera eren especulatives i encara es disposa de reserves que han fet baixar el preu en el moment que el consum afluixa. Però amb els increments acumulatius de consum mundial, països emergents encapçalats per Xina i Índia, l’esgotament serà més ràpid i abans del que volem veure.
Seria intel·ligent imaginar i preparar la era post-petroli, projectar el nostre futur sabent que el petroli no té substitut, i a més ha desencadenat un canvi en el sistema atmosfèric que ens toca a tots, i sobretot als que vinguin després de nosaltres.
I això és el que intenten els ‘Transition Towns’. Es tracta d’un moviment nascut a Anglaterra fa dos anys i que es vincula també amb la teoria del decreixement i amb elements relacionats amb l’ ’Slow Food’.
Diuen coses com que:
1.- La vida amb menys energia és inevitable i val més planificar que ser sorpresos.
2.- Hem perdut la capacitat de resistir el xocs energètics.
3.- Hem d’actuar per nosaltres mateixos i hem d’actuar ara.
4.- Desfermant l’enginy col,lectiu de la comunitat podem dissenyar maneres de viure que son més enriquidores, satisfactòries i connectades que les actuals.
http://transitiontowns.org/TransitionNetwork/TransitionPrimer
Una de les seves característiques principals és que actua a nivell local i compta amb tots els veïns de les localitats que s’hi apunten, és a dir no té vocació d’alternatiu o marginal, o és inclusiu o no pot ser.
Una altra és que... hi ha feina per tothom!.
carles trenfutur@gmail.com
Entrevista a Enric Duràn (pub. a Público). en castellà.
Escondido en algún lugar del planeta, el denominado Robin Hood de los bancos ha seguido la reunión del G-20 desde el ordenador con el que responde a Público. Enric Duran, nacido en Vilanova i la Geltrú (Barcelona) hace 32 años, se adelantó una semanas al debate sobre la necesidad de controlar la banca con un ejemplo práctico. En septiembre hizo público cómo había logrado 492.000 euros en créditos a pesar de no tener avales, sólo a base de fingir una nómina y realizar transferencias periódicas a sus cuentas.
Su objetivo era usar el dinero para financiar a colectivos sociales y publicar Crisis, una revista en la que explica el modo en que "la banca usa su privilegio para crear dinero de la nada, para especular con las necesidades básicas de la gente y promover el endeudamiento". Mientras espera que las 18 denuncias presentadas contra él no prosperen, celebra que su iniciativa haya animado a otros colectivos a "construir alternativas sociales al modelo capitalista". Desde la semana pasada, promueve una huelga de usuarios de banca (www.17-s.info).
¿Cómo valora la reunión del G-20?
Es más de lo mismo. Dicen que con los acuerdos que han tomado van a parar la crisis y que han dado respuestas estructurales para que algo así no vuelva a suceder, pero mienten a conciencia. No se han tocado los fundamentos del capitalismo. Se mantiene las principales líneas del neoliberalismo, el sistema financiero, el libre mercado, el crecimiento económico como fin, los paraísos fiscales… El único cambio significativo es el reequilibrio de poder que implica que países emergentes participen en las decisiones a través del G-20.
¿Y las promesas de control y transparencia?
Ofrecen lo que algunos países ya están haciendo o no deberían de haber dejado de hacer. Mienten al prometer transparencia mientras, como Zapatero, permiten a los bancos mantener el anonimato en las operaciones de rescate a las que se acojan.
¿Qué implica que la presunta "refundación" del capitalismo la diseñen sólo políticos y banqueros?
Lo de refundar el capitalismo fue sólo un titular mediático de Sarkozy. En realidad, en lo que coinciden los países del G-20 es en coordinarse para parar la crisis y adoptar medidas para impedir un nuevo casino financiero. Además, el modo de plantear la "refundación" es antidemocrático. Ninguno de los políticos incluyó las medidas propuestas en Washington en su programa electoral y no han sugerido referéndums para pedir a la ciudadanía su opinión ante una situación excepcional.
¿Cómo debería reformarse el capitalismo?
Debemos afrontar mucho más que una crisis económica, está en juego el futuro de la humanidad y del planeta. Es vital cambiar hacia una forma de vida sostenible y el destino de ese proceso no es compatible con el capitalismo. Durante la transición hacia el nuevo paradigma, deberíamos nacionalizar el sistema financiero y lograr que la actividad económica vuelva a ser cada vez más local. Se trata de salir progresivamente de la globalización de los mercados.
¿Cuál debe ser el papel de la ciudadanía?
Debemos ser conscientes del poder que tenemos si nos unimos. Movilizarnos en la calle es un buen camino, nos permite encontrarnos, pero debemos llevar esa acción colectiva hacia lo más básico: ayudarnos para alojarnos, trabajar, comer, aprender, etc... Es necesario rehacer las relaciones comunitarias. La mayor parte del cambio hacia otra sociedad está en nuestras manos.
¿La indignación de algunos ciudadanos al ver las ayudas a la banca puede incitarles a movilizarse?
Esta claro que sí. Ahora los políticos están empezando a hablar de medidas orientadas a ayudar a la gente común. El objetivo es mantenernos ligados a los bancos y conservar la paz social. Quieren que todo siga igual ante el miedo a las movilizaciones sociales.
¿Qué deberían haber hecho los gobiernos ante la crisis?
Dejar que quebraran una parte de los bancos y nacionalizar los más importantes, y a partir de ahí transformar el sistema financiero. Convertir los pisos hipotecados en suelo público y asegurar que nadie pierde la casa ni sus ahorros básicos. Apoyar a las empresas necesarias para el proceso de transición hacia un sistema sostenible, como las que benefician al medio ambiente. Y si cierran empresas de coches, ayudar a los trabajadores a montar cooperativas que construyan transporte público, por ejemplo.
¿Se puede vivir sin la banca tradicional?
A corto plazo existen alternativas de banca ética donde abrir una cuenta y domiciliar la nómina. También hay opciones de inversión y ahorro, social y ecológicamente adecuadas. A medio plazo, habría que crear cooperativas financieras de ámbito local para ayudar a la gente a sacar adelante sus proyectos productivos. A largo plazo, debería construirse un sistema financiero justo y adecuado a las necesidades de la gente y del planeta, donde el dinero ya no sea una forma de acumulación de poder y riqueza, sino una herramienta para vivir mejor.
Su objetivo era usar el dinero para financiar a colectivos sociales y publicar Crisis, una revista en la que explica el modo en que "la banca usa su privilegio para crear dinero de la nada, para especular con las necesidades básicas de la gente y promover el endeudamiento". Mientras espera que las 18 denuncias presentadas contra él no prosperen, celebra que su iniciativa haya animado a otros colectivos a "construir alternativas sociales al modelo capitalista". Desde la semana pasada, promueve una huelga de usuarios de banca (www.17-s.info).
¿Cómo valora la reunión del G-20?
Es más de lo mismo. Dicen que con los acuerdos que han tomado van a parar la crisis y que han dado respuestas estructurales para que algo así no vuelva a suceder, pero mienten a conciencia. No se han tocado los fundamentos del capitalismo. Se mantiene las principales líneas del neoliberalismo, el sistema financiero, el libre mercado, el crecimiento económico como fin, los paraísos fiscales… El único cambio significativo es el reequilibrio de poder que implica que países emergentes participen en las decisiones a través del G-20.
¿Y las promesas de control y transparencia?
Ofrecen lo que algunos países ya están haciendo o no deberían de haber dejado de hacer. Mienten al prometer transparencia mientras, como Zapatero, permiten a los bancos mantener el anonimato en las operaciones de rescate a las que se acojan.
¿Qué implica que la presunta "refundación" del capitalismo la diseñen sólo políticos y banqueros?
Lo de refundar el capitalismo fue sólo un titular mediático de Sarkozy. En realidad, en lo que coinciden los países del G-20 es en coordinarse para parar la crisis y adoptar medidas para impedir un nuevo casino financiero. Además, el modo de plantear la "refundación" es antidemocrático. Ninguno de los políticos incluyó las medidas propuestas en Washington en su programa electoral y no han sugerido referéndums para pedir a la ciudadanía su opinión ante una situación excepcional.
¿Cómo debería reformarse el capitalismo?
Debemos afrontar mucho más que una crisis económica, está en juego el futuro de la humanidad y del planeta. Es vital cambiar hacia una forma de vida sostenible y el destino de ese proceso no es compatible con el capitalismo. Durante la transición hacia el nuevo paradigma, deberíamos nacionalizar el sistema financiero y lograr que la actividad económica vuelva a ser cada vez más local. Se trata de salir progresivamente de la globalización de los mercados.
¿Cuál debe ser el papel de la ciudadanía?
Debemos ser conscientes del poder que tenemos si nos unimos. Movilizarnos en la calle es un buen camino, nos permite encontrarnos, pero debemos llevar esa acción colectiva hacia lo más básico: ayudarnos para alojarnos, trabajar, comer, aprender, etc... Es necesario rehacer las relaciones comunitarias. La mayor parte del cambio hacia otra sociedad está en nuestras manos.
¿La indignación de algunos ciudadanos al ver las ayudas a la banca puede incitarles a movilizarse?
Esta claro que sí. Ahora los políticos están empezando a hablar de medidas orientadas a ayudar a la gente común. El objetivo es mantenernos ligados a los bancos y conservar la paz social. Quieren que todo siga igual ante el miedo a las movilizaciones sociales.
¿Qué deberían haber hecho los gobiernos ante la crisis?
Dejar que quebraran una parte de los bancos y nacionalizar los más importantes, y a partir de ahí transformar el sistema financiero. Convertir los pisos hipotecados en suelo público y asegurar que nadie pierde la casa ni sus ahorros básicos. Apoyar a las empresas necesarias para el proceso de transición hacia un sistema sostenible, como las que benefician al medio ambiente. Y si cierran empresas de coches, ayudar a los trabajadores a montar cooperativas que construyan transporte público, por ejemplo.
¿Se puede vivir sin la banca tradicional?
A corto plazo existen alternativas de banca ética donde abrir una cuenta y domiciliar la nómina. También hay opciones de inversión y ahorro, social y ecológicamente adecuadas. A medio plazo, habría que crear cooperativas financieras de ámbito local para ayudar a la gente a sacar adelante sus proyectos productivos. A largo plazo, debería construirse un sistema financiero justo y adecuado a las necesidades de la gente y del planeta, donde el dinero ya no sea una forma de acumulación de poder y riqueza, sino una herramienta para vivir mejor.
dijous, 25 de desembre del 2008
Riscs de la contaminació electromagnètica a casa nostra
Fa uns dies veïns propers a l’edifici de telefònica, prop de la Plaça Catalunya d’Olot, van queixar-se de molèsties en la seva salut a causa de les emissions d’una antena de telefonia mòbil. L’Ajuntament d’Olot argumenta que els nivells de radiació d’aquesta mena d’antenes es situen dins la llei, si be alguns estudis consideren que aquesta normativa és extremadament permissiva, i que pot comportar riscos associats a la salut
També hi ha riscos amb els camps electromagnètics que es generen al voltant de les línies elèctriques –especialment les d’alta tensió-, o els grans transformadors; la legislació espanyola permet un nivell de radiació que està per sota de les recomanacions de l’OMS (Organització Mundial de la Salut), però com hem dit, hi ha forces autors i estudis que qüestionen els nivells de seguretat de l’OMS, i en situen llindars molt més baixos. A Olot la línia elèctrica que passa pel Morrot de 132 KV és potser la que més risc comporta per a la població, donat que passa molt pròxima a alguns habitatges, i pel damunt d’un parc infantil públic. I si be els nivells de radiació estan molt per sota del que la normativa vigent marca com a límit, si que es situen per sobre de les normes d’altres països.
Fora bo que, seguint el principi de precaució, els nivells permesos es rebaixessin notablement, seguint l’exemple de Itàlia, Suècia, Suïssa, Luxemburg i les Regions de Salzburg (Àustria) o Brussel•les (Bèlgica), on la normativa és molt més estricta que la que recomana l’OMS (on, per cert, hi ha hagut alguns alts càrrecs sota sospita de connivència amb la industria de les telecomunicacions). Actualment a l'estat espanyol la comunitat de Castella - La Manxa és la que té una legislació més restrictiva en telefonia mòbil, tenint fins i tot nivells de protecció especials en zones sensibles (escoles, hospitals,...).
Com dèiem, està comprovat l'increment de risc a llarg termini sobre la salut humana dels camps electromagnètics de certa intensitat, amb casos de leucèmia infantil per a camps magnètics (principalment línies d'alta tensió, transformadors, etc) i tumors cerebrals en cas d'ús intensiu de telefonia mòbil al cap d'uns 10 anys. En un altre nivell però no per això menys preocupant, trastorns com insomni, mal de cap, símptomes d’esgotament, etc... es poden relacionar amb l'exposició a camps magnètics i a radiacions procedents d’antenes de telefonia mòbil, segons alguns estudis epidemiològics. També és cert que hi ha persones que semblen molt més sensibles a aquesta mena de contaminació: aquest fenomen es coneix com a hipersensibilitat electromagnètica, reconeguda oficialment a Suècia on afecta un 3% de la població. D’altra banda les dones embarassades, els nens i adolescents, la gent gran o les persones amb determinats problemes de salut serien els col•lectius amb un risc potencial més alt.
Les fonts de radiació a les que estem exposats son moltes, i creiem que cal conèixer-les per tal de disminuir-ne, en la mida que podem, la seva possible influència sobre la nostra salut. A continuació fem un petit llistat.
Ordinadors i televisors. Les “antigues” pantalles de raigs catòdics -per entendre’ns, les que no son planes-, tenen un nivell de radiació més alt. Però tan si és plana com no, sempre cal mantenir la màxima distància possible (si pot ser 1 metre o més) i mirar de reduir el temps que passem davant seu o, si més no, fer descansos sovintejats i perllongats.
Telèfons mòbil. Tenir el mòbil sempre engegat i damunt del cos ens envia durant tot el dia un nivell de radiació amb conseqüències si més no, impredictibles. El mateix podem dir si hi parlem sovint amb l’oïda enganxada a l’aparell; en aquest cas l’òrgan més sensible que rep la radiació és el nostre propi cervell (alguns dels estudis més complerts de les causes d’alguns tumors cerebrals hi relacionen directament l’ús del mòbil). Tanmateix, quan anem en cotxe, autobús o en tren, el mòbil genera més potència per tal de compensar la disminució del senyal que arriba de les antenes i, d’altra banda, l’estructura metàl•lica d’aquests vehicles deixa captiva una part de la radiació que el nostre aparell emet –i els de tota la gent al nostre voltant que el mantingui engegat-. Renunciar al mòbil?... potser si, però si no voleu, com a mínim, podeu disminuir-ne el risc activant la vostra bústia de veu per tal d’evitar tenir-lo engegat tot el dia, usant auriculars (n’hi ha de baixa radiació d’última generació amb cablejat d’aire –no de coure-), o be usant l’altaveu i distanciant l’aparell o també fent un us més intel•ligent dels missatges de text...
Telèfons inalambrics. Aquests aparells anomenats també DEC, emeten força radiació i ho fan constantment tret que siguin models ECO-DEC, que només ho fan en el moment de rebre o realitzar una trucada.
Dormir. Segurament sabreu que és molt desaconsellable dormir amb un ràdio-despertador a prop, però això podem estendre-ho a qualsevol aparell elèctric i, per descomptat, al mòbil. El cablejat elèctric, encara que estigui encastat dins la paret, tampoc hauria d’estar a prop del capçal del llit.
A tall de conclusió
Del problema de les radiacions dels aparells que “conviuen” amb nosaltres se’n desprèn també el fet dels nens que passen moltes hores davant el televisor, o jugant o estudiant amb l’ordinador, o amb altres aparells de jocs electrònics, o amb els mòbils. Tot això és també un “estil de vida” al que els estem habituant, un mon virtual que no és inofensiu i que te bastant a veure amb la disminució del seu nivell d’atenció i centrament
Prendre mesures per disminuir la influència dels camps electromagnètics en el nostre cos també vol dir estar una mica menys “connectats”: nosaltres i qui ens envolten ho agrairan, i segurament viurem amb més calma, que al capdavall vol dir, amb més salut.
Podeu trobar més informació a www.gea-es.org
David Gimeno
També hi ha riscos amb els camps electromagnètics que es generen al voltant de les línies elèctriques –especialment les d’alta tensió-, o els grans transformadors; la legislació espanyola permet un nivell de radiació que està per sota de les recomanacions de l’OMS (Organització Mundial de la Salut), però com hem dit, hi ha forces autors i estudis que qüestionen els nivells de seguretat de l’OMS, i en situen llindars molt més baixos. A Olot la línia elèctrica que passa pel Morrot de 132 KV és potser la que més risc comporta per a la població, donat que passa molt pròxima a alguns habitatges, i pel damunt d’un parc infantil públic. I si be els nivells de radiació estan molt per sota del que la normativa vigent marca com a límit, si que es situen per sobre de les normes d’altres països.
Fora bo que, seguint el principi de precaució, els nivells permesos es rebaixessin notablement, seguint l’exemple de Itàlia, Suècia, Suïssa, Luxemburg i les Regions de Salzburg (Àustria) o Brussel•les (Bèlgica), on la normativa és molt més estricta que la que recomana l’OMS (on, per cert, hi ha hagut alguns alts càrrecs sota sospita de connivència amb la industria de les telecomunicacions). Actualment a l'estat espanyol la comunitat de Castella - La Manxa és la que té una legislació més restrictiva en telefonia mòbil, tenint fins i tot nivells de protecció especials en zones sensibles (escoles, hospitals,...).
Com dèiem, està comprovat l'increment de risc a llarg termini sobre la salut humana dels camps electromagnètics de certa intensitat, amb casos de leucèmia infantil per a camps magnètics (principalment línies d'alta tensió, transformadors, etc) i tumors cerebrals en cas d'ús intensiu de telefonia mòbil al cap d'uns 10 anys. En un altre nivell però no per això menys preocupant, trastorns com insomni, mal de cap, símptomes d’esgotament, etc... es poden relacionar amb l'exposició a camps magnètics i a radiacions procedents d’antenes de telefonia mòbil, segons alguns estudis epidemiològics. També és cert que hi ha persones que semblen molt més sensibles a aquesta mena de contaminació: aquest fenomen es coneix com a hipersensibilitat electromagnètica, reconeguda oficialment a Suècia on afecta un 3% de la població. D’altra banda les dones embarassades, els nens i adolescents, la gent gran o les persones amb determinats problemes de salut serien els col•lectius amb un risc potencial més alt.
Les fonts de radiació a les que estem exposats son moltes, i creiem que cal conèixer-les per tal de disminuir-ne, en la mida que podem, la seva possible influència sobre la nostra salut. A continuació fem un petit llistat.
Ordinadors i televisors. Les “antigues” pantalles de raigs catòdics -per entendre’ns, les que no son planes-, tenen un nivell de radiació més alt. Però tan si és plana com no, sempre cal mantenir la màxima distància possible (si pot ser 1 metre o més) i mirar de reduir el temps que passem davant seu o, si més no, fer descansos sovintejats i perllongats.
Telèfons mòbil. Tenir el mòbil sempre engegat i damunt del cos ens envia durant tot el dia un nivell de radiació amb conseqüències si més no, impredictibles. El mateix podem dir si hi parlem sovint amb l’oïda enganxada a l’aparell; en aquest cas l’òrgan més sensible que rep la radiació és el nostre propi cervell (alguns dels estudis més complerts de les causes d’alguns tumors cerebrals hi relacionen directament l’ús del mòbil). Tanmateix, quan anem en cotxe, autobús o en tren, el mòbil genera més potència per tal de compensar la disminució del senyal que arriba de les antenes i, d’altra banda, l’estructura metàl•lica d’aquests vehicles deixa captiva una part de la radiació que el nostre aparell emet –i els de tota la gent al nostre voltant que el mantingui engegat-. Renunciar al mòbil?... potser si, però si no voleu, com a mínim, podeu disminuir-ne el risc activant la vostra bústia de veu per tal d’evitar tenir-lo engegat tot el dia, usant auriculars (n’hi ha de baixa radiació d’última generació amb cablejat d’aire –no de coure-), o be usant l’altaveu i distanciant l’aparell o també fent un us més intel•ligent dels missatges de text...
Telèfons inalambrics. Aquests aparells anomenats també DEC, emeten força radiació i ho fan constantment tret que siguin models ECO-DEC, que només ho fan en el moment de rebre o realitzar una trucada.
Dormir. Segurament sabreu que és molt desaconsellable dormir amb un ràdio-despertador a prop, però això podem estendre-ho a qualsevol aparell elèctric i, per descomptat, al mòbil. El cablejat elèctric, encara que estigui encastat dins la paret, tampoc hauria d’estar a prop del capçal del llit.
A tall de conclusió
Del problema de les radiacions dels aparells que “conviuen” amb nosaltres se’n desprèn també el fet dels nens que passen moltes hores davant el televisor, o jugant o estudiant amb l’ordinador, o amb altres aparells de jocs electrònics, o amb els mòbils. Tot això és també un “estil de vida” al que els estem habituant, un mon virtual que no és inofensiu i que te bastant a veure amb la disminució del seu nivell d’atenció i centrament
Prendre mesures per disminuir la influència dels camps electromagnètics en el nostre cos també vol dir estar una mica menys “connectats”: nosaltres i qui ens envolten ho agrairan, i segurament viurem amb més calma, que al capdavall vol dir, amb més salut.
Podeu trobar més informació a www.gea-es.org
David Gimeno
dimecres, 24 de desembre del 2008
EL PLA ESPECIAL DE L’ALTA GARROTXA:
EL PLA ESPECIAL DE L’ALTA GARROTXA:
Què és un Pla Especial?
És una figura i instrument per la protecció i ordenació dels espais naturals protegits a casa nostra (Llei 12/1985, d’espais naturals)
Aquesta mena de document vol establir les pautes per la conservació i restauració del patrimoni natural així com regular i ordenar els diferents usos. El Pla es composa de diferents documents i poden haver-hi variants en funció de les característiques de l’espai o el moment en que s’hagi dut a terme la seva elaboració. En definitiva, un Pla Especial contempla la pràctica totalitat de temes que intervenen en la gestió de l'EIN: camins i accessos, usos de les finques, infraestructures, ramaderia i agricultura, política forestal, habitabilitat, protecció de la fauna i flora, turisme i pràctica esportiva, patrimoni arquitectònic i cultural i un llarg etcètera.
Antecedents
El Pla Especial de l’Alta Garrotxa és una reclamació històrica de moltes entitats i persones vinculades aquest espai natural protegit. Malauradament els incompliments de promeses han estat nombrosos tal i com es posa de relleu fent una petita repassada als antecedents que existeixen al respecte. Només a tall de recordatori cal remarcar les següents referències (Vila i Sala, 2001) que s’han intentat actualitzar fins el present:
1981 – Amb el suport de la Direcció General d’Urbanisme, la Mancomunitat Intermunicipal de la Garrotxa encarrega l’elaboració dels estudi de base per a la redacció d’un pla especial de protecció de l’Alta Garrotxa. Els estudis es duen a terme, però el pla especial no s’arriba elaborar mai.
1988 - La Institució Catalana d’Història Natural en la segona versió del Llibre Blanc de la gestió de la natura als Països Catalans reclama per l’Alta Garrotxa l’elaboració del Pla Especial de Protecció i l’aplicació d’alguna figura de protecció com a garanties necessàries per la conservació dels seus valors.
1989 - Es presenta una proposició no de llei al Parlament de Catalunya reclamant la redacció d’un Pla Específic per l’Alta Garrotxa. A més es presenten diferents preguntes parlamentàries sobre l’estat del Pla Especial de l’Alta Garrotxa i la situació de la Vall d’Hortmoier. El Servei d’Acció Comarcal de la Direcció General de Planificació i Acció Territorial inicia la redacció del Pla Específic de l’Alta Garrotxa fruit de la Resolució 75/111 del Parlament de Catalunya amb la voluntat de consolidar l’assentament humà, dinamitzar econòmicament l’àrea i preservar els valors ecològics i paisatgístics d'aquest espai protegit.
1993 - 1 de juliol. El Consell de Protecció de la Natura, màxim òrgan assessor en temes ambientals del govern de la Generalitat, formula una moció que planteja la urgència de redactar unes Normes Especials de protecció de l’Alta Garrotxa. 20 de setembre. El Departament de Medi Ambient encarrega la redacció dels estudis de base del Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’Alta Garrotxa. Desembre. El Parlament de Catalunya aprova una resolució perquè es formulin amb urgència les Normes Especials de Protecció de l’Alta Garrotxa.
1994 – 26 de maig. El Departament de Medi Ambient aprova inicialment unes Normes Especials de protecció de l’Alta Garrotxa. El Consell de Protecció de la Natura emet el seu dictamen on proposa diverses esmenes i millores que van ser parcialment acceptades.
1995 - 15 de gener. Una resolució del Govern de la Generalitat aprova les Normes Especials de protecció del medi natural i el paisatge de l’Alta Garrotxa.
1996 – Cristòfol Jordà. Director General de Patrimoni Natural es compromet a tenir enllestit en un termini breu el Pla Especial de l’Alta Garrotxa.
1998 - Desembre. Es presenta el manifest Alta Garrotxa: Pla Especial Ja! signat per 23 persones vinculades al món de la cultura, l’ecologisme i la política que tornen a demanar l’elaboració i l'aprovació d'un Pla Especial de Protecció per a l’Alta Garrotxa.
2003 – El Consorci de l’Alta Garrotxa encarrega el document anomenat: Actualització dels estudis de base i diagnosi de l’espai d’interès natural de l’Alta Garrotxa.
2005 – Ramon Luque, Director General de Medi Natural en una reunió amb el Consorci de l’Alta Garrotxa i entitats es compromet a tenir enllestit el Pla Especial en el termini aprox. d’un any.
2008 – El DMAH es torna a comprometre a elaborar en breu el Pla Especial de l’Alta Garrotxa.
L’exemple del Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa PNZVG
A més d’unes Disposicions Comunes, el Pla Especial del PNZVG es composa d’unes Normes Generals d’Ordenació amb apartats com: Règim del sòl. Regulació d’usos i activitats. Normes generals de construcció i edificació. Disposicions generals de protecció dels sistemes naturals i del paisatge.
D’altra banda hi ha altres documents d’ordenació específica i sectorial que parlen d’Unitats visuals, zonificació, Usos públics, Ordenació dels recursos naturals, Xarxa viària, serveis tècnics i altres infraestructures. Compta també amb una Junta de Protecció i d’un Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) que estableix les actuacions a desenvolupar en el termini de cinc anys de cara a assolir els objectiu plantejats pel Pla Especial
També poden haver-hi plans, normes i programes específics. Per tractar amb més detall algun àmbit territorial concret o alguna problemàtica específica (per exemple, a l’Alta Garrotxa es podria establir un pla específic per la Vall de Sant Aniol donades les seves problemàtiques vinculades a la freqüentació).
Així mateix cada any cal l’aprovació d’un Programa Anual d’Actuació.
Procediment legal d’aprovació d’un Pla Especial
- Elaboració dels Estudis de Base (ja elaborats i actualitzats en el cas de l’Alta Garrotxa)
- Elaboració del Pla Especial: Els pot elaborar directament la Direcció General de Medi Natural del DMAH, i més concretament el Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural. O també pot encarregar-lo, sota la seva supervisió, a partir d’un concurs públic extern.
- Aprovació inicial del Pla.
- Exposició pública.
- Resolució d’al•legacions i aprovació provisional del Pla.
- Aprovació definitiva generalment per part del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya (Decret). També existeix la possibilitat que el Pla Especial sigui aprovat pel Parlament en aquest cas tindria rang de Llei i en algun cas s’ha fet per intentar buscar un major consens polític (ex. Cap de Creus) i dotar-lo normativa d’un rang superior.
Què és un Pla Especial?
És una figura i instrument per la protecció i ordenació dels espais naturals protegits a casa nostra (Llei 12/1985, d’espais naturals)
Aquesta mena de document vol establir les pautes per la conservació i restauració del patrimoni natural així com regular i ordenar els diferents usos. El Pla es composa de diferents documents i poden haver-hi variants en funció de les característiques de l’espai o el moment en que s’hagi dut a terme la seva elaboració. En definitiva, un Pla Especial contempla la pràctica totalitat de temes que intervenen en la gestió de l'EIN: camins i accessos, usos de les finques, infraestructures, ramaderia i agricultura, política forestal, habitabilitat, protecció de la fauna i flora, turisme i pràctica esportiva, patrimoni arquitectònic i cultural i un llarg etcètera.
Antecedents
El Pla Especial de l’Alta Garrotxa és una reclamació històrica de moltes entitats i persones vinculades aquest espai natural protegit. Malauradament els incompliments de promeses han estat nombrosos tal i com es posa de relleu fent una petita repassada als antecedents que existeixen al respecte. Només a tall de recordatori cal remarcar les següents referències (Vila i Sala, 2001) que s’han intentat actualitzar fins el present:
1981 – Amb el suport de la Direcció General d’Urbanisme, la Mancomunitat Intermunicipal de la Garrotxa encarrega l’elaboració dels estudi de base per a la redacció d’un pla especial de protecció de l’Alta Garrotxa. Els estudis es duen a terme, però el pla especial no s’arriba elaborar mai.
1988 - La Institució Catalana d’Història Natural en la segona versió del Llibre Blanc de la gestió de la natura als Països Catalans reclama per l’Alta Garrotxa l’elaboració del Pla Especial de Protecció i l’aplicació d’alguna figura de protecció com a garanties necessàries per la conservació dels seus valors.
1989 - Es presenta una proposició no de llei al Parlament de Catalunya reclamant la redacció d’un Pla Específic per l’Alta Garrotxa. A més es presenten diferents preguntes parlamentàries sobre l’estat del Pla Especial de l’Alta Garrotxa i la situació de la Vall d’Hortmoier. El Servei d’Acció Comarcal de la Direcció General de Planificació i Acció Territorial inicia la redacció del Pla Específic de l’Alta Garrotxa fruit de la Resolució 75/111 del Parlament de Catalunya amb la voluntat de consolidar l’assentament humà, dinamitzar econòmicament l’àrea i preservar els valors ecològics i paisatgístics d'aquest espai protegit.
1993 - 1 de juliol. El Consell de Protecció de la Natura, màxim òrgan assessor en temes ambientals del govern de la Generalitat, formula una moció que planteja la urgència de redactar unes Normes Especials de protecció de l’Alta Garrotxa. 20 de setembre. El Departament de Medi Ambient encarrega la redacció dels estudis de base del Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’Alta Garrotxa. Desembre. El Parlament de Catalunya aprova una resolució perquè es formulin amb urgència les Normes Especials de Protecció de l’Alta Garrotxa.
1994 – 26 de maig. El Departament de Medi Ambient aprova inicialment unes Normes Especials de protecció de l’Alta Garrotxa. El Consell de Protecció de la Natura emet el seu dictamen on proposa diverses esmenes i millores que van ser parcialment acceptades.
1995 - 15 de gener. Una resolució del Govern de la Generalitat aprova les Normes Especials de protecció del medi natural i el paisatge de l’Alta Garrotxa.
1996 – Cristòfol Jordà. Director General de Patrimoni Natural es compromet a tenir enllestit en un termini breu el Pla Especial de l’Alta Garrotxa.
1998 - Desembre. Es presenta el manifest Alta Garrotxa: Pla Especial Ja! signat per 23 persones vinculades al món de la cultura, l’ecologisme i la política que tornen a demanar l’elaboració i l'aprovació d'un Pla Especial de Protecció per a l’Alta Garrotxa.
2003 – El Consorci de l’Alta Garrotxa encarrega el document anomenat: Actualització dels estudis de base i diagnosi de l’espai d’interès natural de l’Alta Garrotxa.
2005 – Ramon Luque, Director General de Medi Natural en una reunió amb el Consorci de l’Alta Garrotxa i entitats es compromet a tenir enllestit el Pla Especial en el termini aprox. d’un any.
2008 – El DMAH es torna a comprometre a elaborar en breu el Pla Especial de l’Alta Garrotxa.
L’exemple del Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa PNZVG
A més d’unes Disposicions Comunes, el Pla Especial del PNZVG es composa d’unes Normes Generals d’Ordenació amb apartats com: Règim del sòl. Regulació d’usos i activitats. Normes generals de construcció i edificació. Disposicions generals de protecció dels sistemes naturals i del paisatge.
D’altra banda hi ha altres documents d’ordenació específica i sectorial que parlen d’Unitats visuals, zonificació, Usos públics, Ordenació dels recursos naturals, Xarxa viària, serveis tècnics i altres infraestructures. Compta també amb una Junta de Protecció i d’un Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) que estableix les actuacions a desenvolupar en el termini de cinc anys de cara a assolir els objectiu plantejats pel Pla Especial
També poden haver-hi plans, normes i programes específics. Per tractar amb més detall algun àmbit territorial concret o alguna problemàtica específica (per exemple, a l’Alta Garrotxa es podria establir un pla específic per la Vall de Sant Aniol donades les seves problemàtiques vinculades a la freqüentació).
Així mateix cada any cal l’aprovació d’un Programa Anual d’Actuació.
Procediment legal d’aprovació d’un Pla Especial
- Elaboració dels Estudis de Base (ja elaborats i actualitzats en el cas de l’Alta Garrotxa)
- Elaboració del Pla Especial: Els pot elaborar directament la Direcció General de Medi Natural del DMAH, i més concretament el Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural. O també pot encarregar-lo, sota la seva supervisió, a partir d’un concurs públic extern.
- Aprovació inicial del Pla.
- Exposició pública.
- Resolució d’al•legacions i aprovació provisional del Pla.
- Aprovació definitiva generalment per part del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya (Decret). També existeix la possibilitat que el Pla Especial sigui aprovat pel Parlament en aquest cas tindria rang de Llei i en algun cas s’ha fet per intentar buscar un major consens polític (ex. Cap de Creus) i dotar-lo normativa d’un rang superior.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
